DECORATS ENTRE AUTOPISTES

DIA 13: LOS ANGELES – NEWARK

Recuperats de la jornada anterior i un cop vam esmorzar a l’hotel de Sunset Blvd, que lluïa un cartell indicant els llocs del carrer on havien estat detinguts algunes celebrities com Hugh Grant, disposàvem d’unes 10 hores per conèixer la ciutat abans d’anar a l’aeroport per agafar un vol de tornada cap a la costa Est.

El dia que hi vam arribar, des de l’avió, ja vam veure que Los Angeles és una ciutat enorme i tampoc és que tingui massa atractius. La seva estructura no l’ajuda gaire. Diferents centres units per autopistes amb distàncies enormes que fan imprescindible el cotxe per bellugar-s’hi, tot i que hi ha un parell de línies de metro.

Tanmateix, hi ha curiositats per visitar. Amb el temps que teníem en vam poder veure algunes.

Vam començar pel Hollywood Sign, les lletres de Hollywood posades en un turó. De fet, no s’hi pot arribar, només es tracta de trobar un lloc des d’on poder fer una foto on es vegi prou bé. De llocs n’hi ha molts, però nosaltres ens vam voler apropar tant com van poder, remuntant per N Beachwood Dr, un carrer difícil que s’enfila vorejat per cases d’estètica més o menys discutible.

Des d’allà vam seguir cap a un altre racó de referència cinematogràfica, Hollywood Blvd. Allà està el centre comercial Hollywood & Highland. No deixa de ser un altre centre comercial com molts d’altres, amb un pati, Babylon Court, absolutament kitsch, des d’on es poden veure les lletres del Hollywood Sign, el seu cinema multisales, les botigues i la zona de restauració corresponent…però, a més a més, compta amb el Kodak Theatre, el teatre on es fa la cerimònia de l’entrega dels Oscars de l’Acadèmia. El dia de la cerimònia posen la catifa vermella i per la televisió sembla tenir més glamour, però vist un diumenge d’agost, allò no té res d’especial. Val a dir que la visita guiada al teatre permet conèixer diferents anècdotes de la història de l’esdeveniment, explicades pel guia, i trepitjar l’escinari, des d’on impressiona veure tota l’àrea de butaques. No es pot fer cap foto de l’interior, sota amenaça de ser expulsat de la visita (una turista italiana ho va intentar i va haver de demanar disculpes), a canvi, cada visitant rep una postal.

Hollywood Blvd, a més a més, és el carrer del Walk of Fame, les voreres on hi ha les estrelles. Allà, una tropa d’actors disfressats de personatges cinematogràfics, empaita el turista per a fer-se una foto a canvi d’uns dòlars. L’ambient és surrealista més que de luxe. Aquesta sensació creix al recinte que hi ha davant de la façana del Chinese Theatre, on hi ha les empremptes de diferents actors, posades de forma poc ordenada. A la mateixa vorera, el Wax Museum, amb una Marilyn donant la benvinguda.

A l’altra banda de la vorera, el Masonic Temple, El Capitan Theatre i l’Odditorium.

Després, trajecte en cotxe, prenent Sunset Blvd, passant per davant de Whisky a Go Go, una discoteca mítica, fins a Beverly Hills, barri de cases caríssimes enmig de carrers on predominen altíssimes palmeres, i on també està Rodeo Dr, carrer de botigues de luxe on les hi hagi.

Seguint amb el cotxe, ens vam anar fins a Exposition Park. Allà, al costat de museus com el California ScienCenter, amb un inquietant Lockheed A-12 a la porta, hi ha el Memorial Coliseum, estadi seu dels Jocs Olímpics de 1932 i 1984.

El temps s’esgotava i, aleshores, ens vam adreçar cap a la zona marítima. Primera aturada: Santa Monica. La platja és enorme i hi ha un pier amb moltes botigues i un parc d’atraccions. A més a més, és on acaba la famosa Ruta 66.

Després, Venice Beach. Els carrers dels voltants feien respecte. Però un cop vam poder aparcar el cotxe, vam veure que el passeig marítim és l’escenari de diferents espectacles més o menys improvisats i l’ambient es pot considerar com a bohemi, ajudat per l’estètica dels edificis, que recorden molt lleugerament a la Venezia d’Itàlia.

Ja no teníem temps per més. Des d’allà, l’aeroport no quedava massa lluny. Vam tornar el Hyundai a l’empresa de lloguer. El marcador ens deia que havíem fet més 3.000 milles, és a dir, uns 5.000 quilòmetres. Vam regalar la nevera que vam comprar el primer dia a una de les empleades, que ens ho va agrair amb accent mexicà.

I cap a les terminals, on vam superar les llargues cues que hi havia al control de seguretat. Un cop a dins, lleuger sopar i, per fi, a l’avió. Tocava dormir, a l’endemà ens despertaríem a la costa Est.

INICI/HOME

CAPÍTOL 14: EL CENTRE DE PODER

Etiquetes: Beverly Hills, California ScienCenter, Chinese Theatre, Exposition Park, Hollywood, Hollywood Blvd, Hollywood Sign, Kodak Theatre, LA, Los Angeles, Los Angeles Memorial Coliseum, Rodeo Dr, Santa Monica, Sunset Blvd, Venice Beach, Walk of Fame, Whisky a Go Go