SUANT PER ARRIBAR A LA GRAN POMA

DIA 15: WASHINGTON DC – ARLINGTON – WASHINGTON DC – NEWARK – NEW YORK
Havia arribat el dia d’anar a New York, la Gran Poma. Abans, però disposàvem fins a primeres hores de la tarda per acabar de visitar alguns dels llocs emblemàtics de Washington DC que ens quedaven pendents.

Vam sortir de l’hotel i vam repetir pràcticament la mateixa passejada de la nit anterior per anar a veure la Casa Blanca, The White House. Així, vam passar un altre cop per davant del Verizon Center, d’un museu amb la categoria de “National”, la National Portrait Gallery, d’un altre de curiós, el Spy Museum, d’algun edifici històric, com el Ford’s Theatre, on va ser assassinat Abraham Lincoln, del poder municipal, a Wilson Building, i del poder econòmic, el Treasury Building.

I, finalment, patint una calor amb una xafogor insuportable, vam arribar a la zona des d’on es pot veure la residència del president, una mica lluny, tot s’ha de dir, però suficient per obtenir una foto del famós edifici. A l’altra banda el National Christmas Tree, l’arbre de nadal, tot i que a l’agost no llueix, òbviament, cap guarniment, i, més al fons, el Washington Memorial.

Des d’allà, passant per davant del Memorial Continental Hall o la Renwick Gallery, vam anar cap a Ferragut Square, per agafar el metro i anar cap a la zona d’Arlington, que es pot considerar una part més de la ciutat, però està més enllà del riu Potomac i, per tant, ja es troba a l’estat de Virgínia.

El metro ens va deixar a una zona de negocis, però el nostre objectiu era veure el monument memorial del Marines, també conegut com Iwo Jima memorial, una estàtua enorme erigida a partir d’una foto presa per Joe Rosenthal a la batalla que va tenir lloc a aquella illa del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial.

Molt a prop d’aquest monument hi ha el cementiri d’Arlington, cementiri militar, però on també es troben les tombes dels membres més importants de la família Kennedy, com John Fitzgerald, la seva dona Jacqueline i els seus germans Robert i Edward.

Des d’allà hi ha una parada de metro fins al Pentàgon…i allà vam anar. Decepció important, l’edifici pràcticament no es veu, bé, es veu un edifici però no hi ha perspectiva per veure la seva peculiar estructura. Només sobtava la quantitat de gent uniformada que anava i venia per allà. Quan ja estàvem a punt de tornar a entrar al metro, se’m va ocórrer intentar fer una foto d’un dels plafons explicatius que hi havia a l’estació. No la vaig poder fer perquè des d’uns deu metres vaig sentir un crit contundent i amenaçador “You, you the man with the camera. Stop!” Jo podia sospitar que anava per a mi, però encara no m’ho acabava de creure i em vaig girar buscant qui havia fet el crit i assenyalant-me amb cara d’innocent. “You, yes, you, the man with the camera”. Era un policia enorme, negre, amb uniforme negre, i venia cap a mi. La seva cara no era precisament amistosa i això feia més intimidador el seu aspecte de gegant. No va haver de donar-me gaires més explicacions per comprendre que allà no es podien fer fotos. Em temia el pitjor quan va agafar-me la càmara. Jo li insistia en què no havia fet cap foto i només se’m va ocórrer, quan la por per haver-me ficat en un bon embolic ja començava a ser important, ensenyar-li les fotos que hi havia a la targeta de la càmara. Encara no havia esborrat les dels dos darrers dies a la costa Oest i això va ser la salvació, perquè el seu to agressiu es va anar transformant en afable a mesura que va anar veient imatges de Los Angeles, els paisatges del Big Sur i, especialment els cotxes de Monterey. Quan es va assegurar que no hi havia cap foto del Pentàgon fins i tot ens va dir que hi havia un lloc una mica més lluny des d’on potser sí que es podia fer alguna foto…però en quan ens va tornar la càmara només vam pensar en tornar al metro i arribar un altre cop al centre, al the Mall. Si no havíem suat prou amb la calor, només va faltar l’incident amb el policia per suar encara més…tot i que la cosa havia acabat prou bé.

Entre unes coses i altres, era ja l’hora de dinar quan arribàvem a la porta del Museu de l’Aire i de l’Espai. Tot i que era evident que només podríem fer un tastet, hi vam entrar, aprofitant que és gratis. I el museu és espectacular. Hi ha aparells penjant del sostre, es poden veure les cabines d’alguns models es podria dir que tot allò que ha volat hi és representat, amb apartats tant per l’aviació comercial, com la militar (les sales dedicades a la II Guerra Mundial són més que completes) i l’espacial (des del Sputnik al Breitling Orbiter)…i hi ha simuladors, teatre Imax i moltes altres coses més que quedaven, malauradament, fora del nostre abast perquè a les 7 del vespre havíem de tornar el cotxe a Newark i després arribar a Brooklyn, on havíem de formalitzar l’entrada a l’apartament on ens allotjaríem a New York.

Vam recollir el cotxe, ja a corre-cuita, a l’hotel i vam enfilar cap a l’autopista per arribar a Newark. Vam poder complir l’horari de l’entrega del cotxe i, carregats amb tot el nostre equipatge, vam fer servir un altre cop l’Air Train per arribar a l’estació de tren de l’aeroport.

Des d’allà, tren fins a Penn Station, tot just a sota del Madison Square Garden, en ple Manhattan. Però, no estàvem per sortir de l’estació, havíem d’agafar el metro per anar cap a Brooklyn. La calor a les estacions era angoixant. Per sort, la línia blava ens portava cap a Brooklyn i l’estació propera a l’apartament de forma directa. Haver fet un altre transbordament amb el nostre equipatge i aquella calor hagués resultat una tortura.

Vam localitzar, cansats, l’apartament. La xafogor era intensa. Fins i tot la ciutat suava. El propietari no ens havia pogut rebre, però una ajudant seva va formalitzar l’entrada a l’apartament. Era auster però tal com l’havíem vist a les fotos. Allà també feia molta calor i l’aire condicionat era imprescindible en una nit tan càlida com aquella. Per la tele deien que s’apropava una tempesta. I sí, uns minuts després queia un ruixat que va ser donar un respir a tots.

Vam sortir a comprar queviures. Ens sentíem observats. Èrem els únics blancs que es veia pel carrer, però no teníem sensació d’inseguretat.

Confiant en l’aire acondicionat, vam anar a dormir. A l’endemà, començava la nostra setmana a la Gran Poma.

PROPER CAPÍTOL: MIRANT CAP A DALT

INICI/HOME

Etiquetes: Air and Space Museum, Breitling Orbiter, DC-7, Ford's Theatre. Arlington, Gemini IV, Iwo Jima Memorial, La Casa Blanca, National Portrait Gallery, Spy Museum, The White House, Washington DC