MIRANT CAP A DALT

DIA 16: NEW YORK. BROOKLYN – MANHATTAN – STATEN ISLAND – MANHATTAN

El nostre primer dia a New York va començar coneixent en Ray, el propietari del pis on ens allotjàvem. Un home agradable i que ens va donar informacions addicionals per per fer més atractiva la visita de la ciutat.

La pluja de la nit anterior havia anat bé. El carrer lluïa un bon aspecte, la temperatura s’havia suavitzat i les condicions, doncs, eren ideals per iniciar la visita a New York.

El primer edifici d’interès, a banda de la casa on estàvem, va ser el Bedford-Atlantic Armory, una impactant construcció de totxanes al cor de Brooklyn.

Quedava un reducte a la ciutat on la temperatura encara era gairebé insuportable per xafogosa, les andanes del metro, on esperar l’arribada d’un tren feia suar de valent.

Manhattan és una illa allargada i això permet dissenyar rutes per conèixer-la amb una certa lògica. Nosaltres vam decidir començar per la part més baixa i anar pujant a mesura que anessin passant els dies. De fet, però, el primer objectiu ni tan sols estava a Manhattan sinó a una illa propera. En efecte, anàvem a veure l’estàtua de la Llibertat. Havíem llegit que s’havia obert la possibilitat de visitar l’interior de l’estàtua, però que ja no hi havia places lliures fins un mes després. De tota manera, vam anar a Battery Park, passant per davant de The Sphere, la primera referència al 11-S que vam veure, ja que es tracta d’una escultura que estava entre les Torres Bessones, i vam anar a Castle Clinton, on es troba el lloc per adquirir les entrades. Tal com es preveïa, les cues eren enormes i no hi havia opció de pujar a l’estàtua, així que ens vam anar cap a la terminal del ferry de Staten Island, la forma més econòmica de veure bones vistes del monument.

Abans d’arribar-hi, però, vam començar a sentir com els gratacels imposaven respecte…sí, a New York, els edificis són molt alts i conviuen amb alguns de més petits com l’església de The Shrine of St Elizabeth Ann Seton.

El ferry de Staten Island és un servei gratuït que comunica Manhattan amb Staten Island, és a dir dos dels cinc barris de la ciutat, creuant la badia. És un mitjà de transport utilitzat per motius de feina per molts novaiorquesos però també per molts turistes que gaudeixen de les vistes de Manhattan, Jersey City, Ellis Island, Governor’s Island i, esclar, l’estàtua de la Llibertat.

Staten Island, tot i ser New York, no ho sembla. La imatge que transmeten els carrers de Saint George, el nucli on arriba el ferry, és de tranquil·litat i, de fet, la illa és un refugi de cap de setmana amb platges, segons les guies, agradables. Però, nosaltres ens vam haver de conformar amb els edificis més propers a la terminal dels vaixells.

El ferry de tornada ofereix un altre cop vistes impagables, amb l’afegit d’alguna de nova com la del pont Verrazzano-Narrows, que uneix Staten Island amb Brooklyn.

Retornats a Manhattan, vam veure amb més calma les vistes que havíem tastat abans d’haver fet l’anada i vam enfilar Brooklyn amunt…mirant cap a dalt enmig d’edificis altíssims.

El National Museum of the American Indians és una altra de les atraccions gratuïtes que ofereix New York. En un edifici imponent, al qual ni el fet d’estar en obres restava majestuositat a tot el conjunt començant per la Rotunda, la seva cúpula, hi ha una mostra dels coloristes vestits dels nadius nordamericans.

El museu es troba a Bowling Green el primer parc de la ciutat. Sorprén que a Manhattan hi hagi tants espais com aquests, petites àrees verdes molt utilitzades per la gent per fer una pausa o, simplement, relaxar-se i deixar passar l’estona. Allà també es troben el Charging Bull, l’escultura en forma de brau que simbolitza els anys bons de la borsa de Wall Street, i el Standard Oil Building, un dels millolrs exemples de gratacels de la segona dècada del segle XX que hi ha a la ciutat.

Vam dinar a una pizzeria i, abans d’enfilar cap a Wall Street, vam passar pels edificis d’aire holandès que hi ha a South William St, a l’ombra de moderns gratacels amb predomini del vidre a la façana.

I sí, definitivament vam arribar a Wall Street, seu de la Borsa, el temple, no tan sols figurat sinó que arquitectònicament en recorda a algun, del capitalisme.

Tot just al costat hi ha un altre monument gratuït, el Federal Hall, edifici que recorda una mica el Pantheon de Roma, i on George Washington va ser declarat primer president dels Estats Units, després d’haver pregat a Trinity Church, situada a la confluència de Wall St amb Broadway i que compta amb un inesperat cementiri enmig d’una de les àrees més transitades de Manhattan.

I més que ho devia ser abans del fatídic 11 de setembre de 2001. La Zona Zero, l’immens forat que es va formar com a conseqüència de l’atemptat que va enfonsar les Torres Bessones està a tocar. Molts pensaments assalten a qui es troba observant aquell espai on només es veuen algunes grues. En primer lloc, l’impacte tan enorme que va provocar aquell atac. No tan sols per la tragèdia humana que va suposar, sinó també perquè sembla, enmig de molts altres edificis que s’aixequen imponents, que els estadounidencs no hagin superat aquell dolorós tràngol, en no haver trobat encara la manera de recuperar aquell espai. L’altre és imaginar com devia ser allò amb dos edificis que mesuraven més de 400 metres d’altura i com devia ser aquell dia en aquell entorn.

La vida, de tota manera, segueix. Allà mateix, i envoltat per omnipresents gratacels, hi ha l’outlet més gran i famós de la ciutat el Century 21, una botiga enorme, una mica desendreçada, paradís per comprar amb importants rebaixes tot tipus de roba, sabates i complements de conegudes marques…això sí, no hi ha possibilitat, pels homes, d’emprovar-se les camises.

Si es continua pujant per Broadway s’arriba a Saint Paul’s Chapel, l’única església de la ciutat de l’època anterior a la Guerra de Civil dels Estats Units que es conserva intacte. El dia de l’atac a les Torres Bessones va servir de refugi a molta gent i ara és un espai de record per a les víctimes veritablement colpidor.

Una mica més amunt s’aixeca, imponent, el Wolworth Building, un impressionant gratacels neogòtic de 1913 que va ser, a la seva època, l’edifici més alt del món.

El Wolworth es troba a l’alçada del City Hall Park, la plaça on està la seu de l’ajuntament de la ciutat.

Per darrere de l’edifici municipal hi ha tres destacables edificis administratius més: el Municipal Building, seu del govern de Manhattan, i els palaus de justícia Federal i del comptat de New York.

I per darrere d’aquests edificis institucionals, es troba Chatham Square, la porta d’entrada a Chinatown. Després d’haver passat per San Francisco, ja no ens va agafar de sorpresa trobar-nos enmig d’uns carrers que semblaven més de Shanghai, per dir una ciutat de Xina, que de Manhattan. Però sí que es veritat que sobten les dimensions d’un barri on viuen 15.000 xinesos. El fet de passejar ja suposa un atractiu en sí mateix, però hi ha punts d’interès com l’entrada a Manhattan Bridge, on hi ha, a més a més, un temple budista, Edward Mooney House, el primer edifici de la ciutat, o Columbus Park.

Al costat de Chinatown, es troba Little Italy. De fet, Chinatown sembla anar menjant-se el barri italià ara limitat a diferents restaurants i establiments comercials a Mulberry Street. I és que els italians han anat deixant de viure allà per establir-se a altres àrees de la ciutat.

Vam sopar en un restaurant vietnamita a Doyes St amb una excel·lent relació qualitat-preu i molta amabilitat en el servei.

Encara vam poder veure l’ajuntament i el Municipal Building il·luminats abans d’agafar el metro de tornada cap a Brooklyn.

El primer dia a New York havia donat molt de sí.

PROPER CAPÍTOL: DEL PONT DE BROOKLYN A L’ORGASME DE SALLY

INICI/HOME

Etiquetes: Battery Park, Bedford-Atlantic Armory, Bowling Green, Broadway, Brooklyn, Castle Cinton, Century 21, Charging Bull, Chatham Square, Chinatown, City Hall, Edward Mooney House, Ellis Island, Estàtua de la Llibertat, Federal Hall, Governor's Island, Little Italy, Manhattan, Mulberry Street, Municipal Building, National Museum of the American Indians, New York, NYSE, Saint Paul's Cahpel, South William St, Standard Oil Building, Staten Island, The Shrine of St Elizabeth Ann Seton, The Sphere, Triintiy Church, Verrazzano-Narrows, Wall Street, Wolworth Building, Zona Zero