DIA 18: BROOKLYN – MANHATTAN – EMPIRE STATE BUILDING – GRAN CENTRAL TERMINAL – THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART – BROOKLYN
Havíem destinat el dia a la visita de dues de les icones més representatives de la ciutat: el Empire State i el Metropolitan Museum.
Pujar a una talaia privilegiada com el terrat del Empire State sempre suposa un dubte. Partint de la base que les vistes seran a tota hora extraordinàries, un ha de triar entre la comoditat d’estalviar-se cues i anar a primera hora o bé, optar per l’encant que suposa el capvespre i la nit, tot i que aleshores el risc de trobar-se aglomeracions és més alt.
Vam optar per la primera opció i, així, de bon matí, ens vam presentar als peus de l’edifici més alt de Manhattan actualment, categoria que va recuperar després de l’atemptat contra les Torres Bessones. No cal dir que és una estructura imponent es miri d’on es miri, tot i que tot just al seu peu, encara impressiona més.
No hi havia pràcticament ningú, per tant l’entrada va ser molt ràpida. La sensació és que l’edifici només està obert per ser visitat pels turistes, fora d’ells només hi ha un exèrcit d’empleats, conserges, ascensoristes…encarregats de controlar els visitants.
Al Empire State hi ha dos miradors. El primer és troba a la planta 86. és obert i ofereix unes panoràmiques impressionants. Cap al sud, la zona que havíem visitat durant els dies anteriors, amb els gratacels del districte financer com a referent en segon terme i el famós Flatiron en primer pla. Els dos rius, l’East River i el Hudson River marquen les vistes laterals i, cap al nord, la sorpresa. Després de dos dies un pensa que ha vist molt de la ciutat, però se n’adona que encara li falta molt, però molt per veure.
L’altre mirador es troba a la 102…i, la veritat, tret de l’al·licient de pujar a una planta que es troba més enllà dels 100 pisos, no hi ha motius per pagar el suplement. El mirador està tancat per vidres i les vistes no milloren les gaudides unes plantes més avall.
De baixada, superada l’ansietat per pujar a dalt, es poden apreciar més detalls com els passadissos o el hall.
Ja al carrer, la silueta del Empire State també s’imposa seguint la 5th Avenue camí de Grand Central Terminal. Tot i així, en el trajecte hi ha altres punts d’interès, com el Chrysler Building.
Grand Central Terminal és un edifici esplèndid. El Hall principal sorprèn per les seves dimensions. A més a més, compta amb nombrosos restaurants. Un lloc que mereix ser visitat.
Allà mateix vam agafar el metro per anar una mica més al nord de Manhattan i poder arribar al Metropolitan Museum. Els carrers, des de l’estació de metro del carrer 86 fins al museu, creuant Park Avenue, per exemple, mostren l’elegància del Upper East Side de l’illa.
La seu del The Metropolitan Museum of Art en Central Park no sembla, vista des de fora, molt gran. Un cop a dins, però, el Great Hall ja comença a anunciar les dimensions de l’espai…enorme, inabastable en una sola jornada, amb tresors de totes les èpoques i de les formes més variades d’art. Un dels temples museístics del món.
Vam començar el nostre recorregut per les sales dedicades a l’art egipci. Es tracta d’una col·lecció aclaparadora que arriba a un dels seus punts culminants a The Sackler Wing.
En efecte, The Sackler Wing és l’impactant espai dedicat al Temple of Dendur. Sí, allà dins hi ha tot un temple egipci, rodejat d’aigua. Absolutament espectacular.
La col·lecció egípcia, de tota manera, continua amb, entre d’altres, pintures i mostres d’art funerari, inclosa la Tomb of Perneb, una altra construcció que està inclosa de forma íntegra dins del museu.
Acabat l’art egipci, vam anar cap a la Robert Lehman Collection. Es tracta d’una magnífica col·lecció d’art, especialment pictòric, que va des dels pintors de l’escola de Siena fins al Fauvisme, amb noms com Simone Martini, Andrea Orcagna, Henri Matisse, Auguste Renoir o Vincent Van Gogh.
La zona següent va ser la corresponent a la American Wing, que compta amb un ampli pati com a carta de presentació. A l’American Wing es reprodueixen de forma completa diferents sales de mansions estadounidenques.
La propera etapa ens va portar a les sales dedicades a l’art decoratiu i escultòric europeu, així com a l’art Medieval. Hi ha moltes peces, però hi ha tres que destaquen per l’inesperat de la seva presència allà: el Equestrian Court, un exèrcit de cavallers i les seves armadures, el Choir Screen, és a dir, la reixa de la catedral de Valladolid i, finalment, el pati del castell de Vélez Blanco, a Almería, comprat per un milionari estadounidenc i després donat al museu.
El temps passava i la visita s’anava fent menys meticulosa. La magnitud de la col·lecció no deixava més opció. Les sales d’art clàssic potser no ens van sorprendre tant, acostumats a les grans mostres europees. Tot i així hi havia peces destacades, començant per la civilització minoica i acabant en mobiliari romà.
Les col·leccions d’art africà, americà i d’Oceania ens van sorprendre. A diferència de les anteriors, a aquest tipus d’art no hi estem tan acostumats.
A les sales d’art Modern s’acumulen obres de grans noms de l’art. Destaquen, per la quantitat exposada de cadascun, la representació de Picasso i de Modigliani, però també es poden admirar treballs de Dalí, Miró, Gris, Klimmt, Monet, Chagall, Giacometti, Van Gogh, Magritte, Renoir, Degas, Gauguin, Pollock, Warhol, Rothko o Lichtenstein.
L’hora de tancament del museu s’apropava. El número d’obres per contemplar semblava no disminuir malgrat les nostres corredisses pels passadissos a la recerca de, si més no, allò més destacable. Les sales de la Pintura Europea ens van permetre retrobar-nos amb vells coneguts com Raffaello, Ghirlandaio, Fra Filippo Lippi, Perugino, Caravaggio, Rubens…però la llista d’autors torna a ser gairebé interminable.
Encara vam tenir temps per passar per la zona sempre atractiva de l’art de Mesopotàmia.
Vam acabar a les sales d’art oriental. Llàstima que a les que reproduïen ambients japonesos i coreans ja hi havia molt poca llum. Però això li afegia més encant al fet de poder passejar-hi.
Vam ser dels darrers visitants en sortir del museu. Havia estat una jornada molt llarga. Ja era negra de nit…i buscàvem algun lloc per sopar, però no trobàvem res que ens anés bé. Així que, cansats, vam agafar el metro i vam solucionar el problema culinari a un xinès al costat de l’apartament.
A l’endemà, tocava descobrir més llocs que ens quedaven pendents.
PROPER CAPÍTOL: FESTIVAL DE LLUM I DE COLOR
Etiquetes: American Wing, Caravaggio, Chagall, Dalí, della Robbia, Dendur, Empire State Buiilding, Gauguin, Ghirlandaio, Giacometti, Gris, Klimmt, Lichtenstein, Lippi, Matisse, Metropolitan Museum of Art, Miró, Modigliani, Monet, New York, Perugino, PIcasso, Pollock, Raffaello, Reja de Valladolid, Rembrandt, Renoir, Robert Lehman, Rothko, Rubens, Simone Martini, Tiziano, Van Dyck, Van Gogh, Vélez Blanco, Vermer, Warhol
