Central Park

DIA 21: NYC: BROOKLYN – MANHATTAN – BROOKLYN

El darrer dia complet a New York tenia molts fronts oberts. No podia ser d’una altra manera, el temps s’acabava i encara quedaven moltes coses, o si més no, algunes d’imprescindibles per veure.

Vam anar a agafar el Metro cap a Manhattan a l’estació del primer dia, fet que ens va permetre fixar-nos en alguns detalls del que havia estat el nostre veïnat, bàsicament en el recorregut per la Bedford Avenue.

Ja a Manhattan, la nostra primera visita era al Solomon R Guggenheim Museum. L’edifici blanc de Frank Lloyd Wriht destaca poderosament enmig de la 5th Avenue. És, indubtablement, una de les icones arquitectòniques del segle XX, amb la seva famosa espiral interior.

Un cop a dins, el hall manté l’espectacularitat exterior tant el seu conjunt com en petits detalls.

És una llàstima que el hall del museu sigui l’únic indret del seu interior on estan permeses les fotos. La col·lecció pictòrica, on torna a destacar Picasso, està en consonància amb el nivell del seu contenidor arquitectònic, malgrat que al mes d’agost hi ha preparatius d’exposicions de la tardor i això fa que algunes sales es trobin tancades. En canvi, vam poder gaudir d’una mostra sobre l’obra de l’autor de l’edifici.

De retorn a la 5th Avenue, vam creuar tot Central Park, passant per punts com el Memorial dedicat a l’alcalde John Purroy Mitchel, mort en acció a la I Guerra Mundial, l’obelisc egipci, el llac que duu el nom de Jacqueline Onassis i que és el més gran del recinte, i tornar a veure altres indrets que havíem visitat el dia anterior com The Pond, el Belvedere Castle o The Ramble.

I també el llac, amb repetició de les impactants vistes de natura urbana amb gratacels de fons, alguns tan emblemàtics com el San Remo Building, amb les seves dues torres bessones.

Creuar Central Park tenia com a finalitat arribar al American Museum of Natural History, l’entrada del qual estava inclosa en l’entrada combinada que vam adquirir al Empire State. El museu d’història natural compta amb nombrosos atractius. La zona dedicada a la Terra i l’espai, el Rose Center, és de nova factura, amb nombroses activitats interactives i un espectacular planetari on Whoopi Goldberg i Robert Redford hi posen la veu de narradors.

A més a més, hi ha les sales de diorames i les dedicades als esquelets de dinosaures, alguns dels quals donen la benvinguda als visitants a la Thedore Roosevelt Rotunda. Ens hagués agradat visistar-lo amb més calma, però el temps volava.

Vam sortir del museu ja avançada la tarda. Vam tornar a creuar Manhattan transversalment però aquet cop en metro. Així que vam tornar als voltants de la 5th Avenue, una mica per sobre del Rockefeller Center. Allà es troben molts gratacels i moltes botigues de les firmes que volen tenir lloc en un dels punts amb més glamour de tot el planeta. Així hi ha edificis al carrer 57 com el de Crédit Agricole, el Solow, amb la seva façana en forma de mig paràbola, el de Bergdorf Goodman i, pujant cap a la cantonada oriental de Central Park, el Plaza Hotel, el General Motors i el The Pierre & Sherry Netherlands Hotels, amb el cub del Apple Store als peus i amb vistes cap al Time Warner Center, tot just a l’extrem oposat de Central Park.

Precisament el Apple Store és una de les botigues més emblemàtiques d’una zona on moltes marques volen deixar empremta de la seva presència amb establiments espectaculars. Així, la botiga FAO Schwarz exhibeix una grandiosa col·lecció de joguines, amb el seu famós piano gegant immortalitzat a la pel·lícula Big. com a estendard.

Altres botigues destacades són la famosa joieria Tiffany & Co, Louis Vuitton omple un edifici cantoner mentre que les oficines del grup compten amb un gratacels de vidre on està l’establiment de Dior, Nike disposa de 4 plantes, Tourneau marca la referència en rellotges i Disney i la NBA llueixen espectaculars botigues, totes enmig d’edificis d’impacte comp el Squibb Building, el Crown Building, la Trump Tower o el IBM Building.

La nit ja queia i la zona encara recobrava un major atractiu, però vam anar cap al metro, tot i que la imatge del General Electric Building i les vistes de Park Avenue eren magnífiques.

Però per a la darrera nit a New York ens havíem reservat dues cites a Brooklyn. La primera era a Brooklyn Park. Allà havém estat un dels primers matins de la nostra estada…però no podíem deixar de veure-ho de nit, amb Manhattan de fons i, també, amb el veí Manhattan Bridge, component una de les icones més representatives de la ciutat.

I la segona era degustar una pizza a Lucali, un lloc emblemàtic en el món d’aquesta especialitat a la ciutat. En un local sense pretensions, a la zona italiana de Brooklyn on s’hi van instal·lar molts dels italians que van deixar la Little Italy de Manhattan, amb poqueta llum, amb l’oferta limitada a pizzes i refrescos, implorant que ens deixessin sopar a quarts de 10 del vespre perquè, en principi, ja havien tancat, finalment vam poder seure i menjar amb molta tranqui·litat.

A l’endemà encara teníem l’opció de fer la darrera visita a Manhattan abans d’agafar l’avió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PROPER CAPÍTOL: REMATADA FINAL

INICI/HOME

DIA 20: BROOKLYN – MANHATTAN: THE CLOISTERS – LINCOLN CENTER – CENTRAL PARK – BROOKLYN

La ronda museística que havíem programat ens portava novament al Metroploitan Museum. No a la seva seu al costat de Central Park, sinó a un racó d’Europa emplaçat al nord de Manhattan, allà on gairebé perd el seu nom.

En efecte, The Cloisters, la seu del Metropolitan dedicada a l’art medieval, tot i que ja havíem vist a la seva seu principal que en tenen i molt d’aquest tipus d’art, està lluny i més si s’hi va des de Brooklyn.

El cas és que després del llarg trajecte en metro, un es troba en una part de Manhattan, i de New York, que no ho sembla. Es respira tranquil·litat, i més si és un diumenge al matí com era el cas, i es gaudeixen d’unes vistes esplèndides dels penyasegats del Hudson River i del proper pont de George Washington així com de la passejada pel parc del Fort Tryon.

I de cop, allà apareix el que a Europa seria sens dubte un monestir. Són The Cloisters. Un conjunt únic, perquè és el fruit d’haver traslladat allà valuoses peces europees i, fins i tot, capelles i claustres sencers, a base de diners i també, en alguns casos, dels pocs escrúpols d’alguns personatges que van aprofitar per fer negoci a canvi de dòlars.

Hi ha fins a cinc claustres: Sant Miquel de Cuixà, Saint-Guilhem-le-Désert, Bonnefont-en-Comminges, Trie-sur-Baïse i Froville. Al primer destaca la sala capitular de Notre Dame de Pontaut.

També acaparen mirades les capelles de Langon, d’Aquitània, i de Fuentidueña, de Segovia, aquesta decorada en el seu absis pels frescos de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs, a la Val d’Aran.

La col·lecció es completa amb remarcables sepulcres, vitralls, portals, escultures i altres elements ornamentals, així com una interessant col·lecció pictòrica.

Un refugi, doncs, artístic i paisatgístic a Manhattan.

Una avaria en el metro ens va permetre creuar Haarlem amb autobus en direcció cap al Lincoln Center. El propietari del pis ens havia subministrat informació sobre el festival estiuenc que s’hi celebrava i, descartada l’opció de gaudir d’un musical a Broadway, vam optar per fer-hi una ullada a l’actuació programada aquell diumenge. I va ser tot un espectacle. Un cop esvaïda una lleugera pluja, va començar l’actuació de la BRC Orchestra en homenatge a figures femenines de la diàspora Africana. Espectacle de veus. Els vídeos no són d’una gran qualitat però paguen la pena per sentir fragments de les actuacions i veure quin era l’ambient que es respirava allà.

El Lincoln Center, a més a més, és un enorme complex cultural, on hi ha la seu de la Metropolitan Opera House i diferents teatres, com l’Alice Tully Hall.

Des d’allà, vam anar cap a les immediacions de Central Park. Abans d’arribar-hi, però, l’escala a Dakota, l’edifici d’apartaments a l’entrada del qual va ser tirotejat John Lennon.

I el memorial del cantant dels Beatles, Strawberry Fields, sempre animat per seguidors del grup de Liverpool, músics i curiosos, va ser el punt on vam entrar a Central Park. Com no podia de ser d’un altra manera, la primera sorpresa és la magnitud, es tracta d’un parc enorme, però també sorprèn com n’és de feréstega la vegetació en alguns punts i com és de curiós veure tot plegat emmarcat pels cims dels gratacels. També sobta la quantitat de gent fent esport, ja sigui en bicicleta, corrent, amb patins o jugant a bèisbol. La ruta ens va portar per punts com la Sweedish Cottage, Great Lawn, The Lake, Turtle Pond, el castell de Belvedere, The Ramble i vam acabar a la font de Bethesda.