DIA 7: TUOLUMNE MEADOWS – CATHEDRAL LAKE – TUOLUMNE MEADOWS – TENAYA LAKE – TUOLUMNE MEADOWS
Quan ens vam anar a dormir no sabíem que la nit a Tuolumne Meadows seria tan freda. Després un Ranger ens va dir que la temperatura havia arribat als 0º C. I sí, en llevar-se, un notava frescor. Sort del forro polar. Però, si un mirava a la gent del voltant, la sensació de fred augmentava, els nostres veïns anaven amb un vestuari contundent: anoraks, orelleres, gorros de tots tipus i tots al voltant del foc de les seves graelles, tota una tradició, pel que semblava, de l’indret.
En formalitzar la nostra entrada a la recepció, vam confirmar l’austeritat del càmping. No hi havia llum, tot un problema per les bateries de les càmeres, i la dutxa més propera es trobava a Lee Vining, a mitja hora en cotxe, però amb un horari restringit. L’alternativa amb horari complet, a la vall de Yosemite, a una hora i tres quarts de cotxe. Però, bé, eren coses que ja més o menys sabíem a partir de les dades obtingudes per internet.
I tampoc serien un impediment per afrontar el nostre primer dia a Yosemite. L’objectiu, al matí, era fer la pujada a Cathedral Lakes i, per la tarda anar a Tenaya Lake, tot en la zona occidental del parc.
En sortir del càmping, ja es podia admirar la magnitud del paisatge de Tuolumne Meadows, una planura on el riu Tuolumne fa diferents meandres.
L’inici de la pujada a Cathedral Lakes no estava massa lluny del càmping. La temperatura ja era molt agradable, perquè el sol lluïa esplèndid. I així, endinsant-nos per un bosc amb arbres altíssims vam inciar la nostra marxa a peu cap a el llac. La primera sorpresa va ser veure com les mules són una eina de transport molt utilitzada al parc. A banda d’això, el paisatge era grandiós i el camí agradable, tot i que una mica polsegós.
En arribar al voltant del llac, el bosc s’obre i es poden observar millor els pics propers, especialment el Cathedral Peak.
Ara bé, l’admiració que desperta la visió del llac en arribar-hi, després de poc més de dues hores de camí, resisteix poques comparacions.
Paga la pena fer el tomb al perímetre del llac, on les vistes competeixen per ser la més bonica. En arribar a l’extrem oposat al de la nostra arribada, el panorama s’obre cap la resta del parc i apareix el Tenaya Lake, el llac on aniríem a la tarda. A més a més, es pot veure alguna mostra de la fauna del parc…tot i que la seva figura més característica és l’ós, pel qual s’adopten tot tipus de mesures de precaució i, aquest, de moment, no es mostrava gens visible.
Vam completar la baixada sense cap problema, tret d’acumular una mica més de pols.
La zona de Tuolumne Meadows compta amb una botiga, un bar on es poden adquirir entrepans i hamburgueses i una benzinera. Vam comprar uns entrepans i vam anar a buscar les tovalloles i els tratges de bany, ja que la temperatura havia pujat, l’esforç de l’excursió i la pols es deixaven notar i volíem fer una capbussada a Tenaya Lake.
El llac és fàcilment accessible, en trobar-se a la vora de la carretera que va de Tioga Pass cap a la vall de Yosemite. A la seva banda oriental, compta amb una sensacional platja de sorra blanca…vorejada per boscos de coníferes i altes muntanyes. La llàstima va ser que el sol va decidir ocultar-se darrere uns núvols tot just quan vam arribar, però això no ens va fer desistir dels nostres plans i vam entrar en les aigües del llac que, com no podia ser d’una altra manera, estaven més aviat fredes. Fos com fos, el bany va ser profitós i vam poder gaudir del dinar en un entorn magnífic amb alguna ullada de sol per acabar-ho d’acompanyar.
Vam tornar cap a la zona més propera al càmping i així vam poder tornar a veure les boniques vistes de Tuolumne Meadows i les que es reflectien en les aigües del riu Tuolumne. I vam acabar contemplant la posta de sol des de les faldes del Lembert Dome.
Per acabar el dia vam anar a Tuolumne Lodge, una mena d’hotel on les habitacions eren tendes semirígides i on hi havia un petit restaurant, reservat als clients del lodge o bé amb reserva prèvia, però també un petit bar ideal per pasar una estona relaxada mentre queia la nit.
Després, cap al càmping, on dominava el silenci. A l’endemà ens esperava anar de marxa.
AiR AROUND USA'09 