DIA 8: TUOLUMNE MEADOWS – YOSEMITE VALLEY – 4 MILE TRAIL – GLACIER POINT – PANORAMA TRAIL – YOSEMITE VALLEY – TUOLUMNE MEADOWS
Ens vam llevar quan encara era fosc. Les bones sensacions viscudes en l’excursió del primer dia a Yosemite ens havien decidit per afrontar en el segon dia l’excursió més ambiciosa. Havíem d’anar a la vall i això ja suposava un viatge en cotxe de una hora i tres quarts. I després quedaven unes quantes hores fent una de les excursions a peu més recomanades del parc.
Tot just superàvem Tenaya Lake quan començava a sortir el sol i el paisatge ens començava a regalar boniques vistes.
Sense novetat vam arribar fins al punt de sortida de la 4 Mile Trail, perfectament senyalitzada, com és la tònica general en el parc. El paisatge des de la vall, encerclada de les parets de les muntanyes típiques del parc, com El Capitan, és increïble.
Allà estàvem, tot just a sota de la paret de Sentinel Rock disposats a començar la llarga marxa que ens esperava. El nom de 4-Mile Trail, la pujada des de la vall fins a Glacier Point, no és del tot exacte, perquè el camí està més a prop de les 5 milles que no pas de les 4. En quilòmetres, estem parlant de 7 i mig. Però no és aquesta xifra la que imposa més abans de començar sinó que el trajecte supera els 1.000 metres de desnivell en una pujada continuada i gairebé sense descans, fent ziga zaga per la muntanya. L’esforç, però, queda compensat per l’enormitat del paisatge, es veu la vall de Yosemite, es passa pel costat d’arbres altíssims i, per sort, de bon matí el camí queda a la part obaga i el sol no fa més dura la pujada. El temps, tanmateix, era esplèndid i calorós.
Poc menys de tres hores després de pujar, arribàvem a Glacier Point. Un dels llocs més visitats del parc, on també és possible arribar en cotxe o en autobús, però després de fer un tomb de 40 quilòmetres des de la vall.
Abans de gaudir de les incomparables vistes que fan tan famós i concorregut aquest indret, vam passar pel seu bar, on un es pot regalar un bon sandwitx i un gelat per completar la satisfacció després de fer la dura ascensió.
Aleshores sí, s’està en millors condicions de gaudir d’un panorama fastuós.
Però encara ens quedava una bona estona per completar la nostra excursió. La baixada cap a la vall, la faríem per Panorama Trail, un trajecte de 13 quilòmetres i mig, que baixa per la banda oposada a la pujada de la 4-Mile.
El trajecte, ara ja sota el sol, baixava tranquil·lament a trobar-se amb els salts d’aigua que són un dels seus millors atractius. Per la gent d’un país no massa humit, veure aquelles cues de cavall eren un espectacle enorme…i això que el mes d’agost no és el millor per veure-les en la seva plena espectacularitat, que es produeix cap al mes de maig, tot just després del desglaç. La primera que es veu és la de Illilouette Falls, on ja vam posar els peus en l’aigua fresquíssima.
Semblava que la baixada seria còmoda fins a la vall, però no havia vist la lletra petita de l’itinerari de Panorama Trail. Tot just passar el salt d’aigua, començava una pujada que, per inesperada, era delictiva. Durant 2 quilòmetres i mig es superen els 200 metres de desnivell. Aleshores el sol era més un enemic que una altra cosa. I els atractius enmig de l’esforç queden per la vista des de Panorama Point, una mica allunyat del camí, però molt recomanable, i de les parets del Half Dome i del Liberty Cap.
Superada la pujada, es baixa cap a un nou salt d’aigua, Nevada Falls. Allà, nova remullada, com vam lamentar no portar el tratje de bany, i una mica de descans. També allà, ens vam trobar amb una serp multicolor, que creuava el camí amb calma, i uns esquirols.
El camí continua la seva baixada sobre pedres, posades de forma molt irregular, res comparat a la precisió dels camins rals del Montsant. Les vistes, però, de Nevada Falls són veritablement sensacionals.
El camí es pren un descans en el seu descens per passar per la vora d’Emerald Pool, un petit llac a partir del qual cau Vernal Falls, un altre salt d’aigua esplèndid i que suposa la darrera aturada abans d’arribar a la vall, seguint a la vora del riu Merced.
L’arribada a la vall, però, no es produeix en el mateix punt on havíem iniciat el trajecte unes 10 hores i mitja abans. Per fer més còmode el retrobament amb el cotxe, vam fer una part del trajecte amb un dels autobusos gratuïts del parc que circulen per la vall. I després, ja a peu, vam arribar al cotxe, passant per davant de l’església de Yosemite i gaudint de darreres vistes per recordar.
Ja amb el cotxe, i amb la companyia de tres estadounidencs d’origen coreà, vam anar cap al Village. El Village és el centre d’allotjament de la vall. La nostra prioritat era obsequiar-nos amb una dutxa. Allà, com ens havien dit a Tuolumne Meadows, tenen horari de 24 hores i costen 5 dòlars per persona, amb tovallola inclosa. Una mica car, sens dubte, però una reconciliació amb el món després de la caminada que havíem fet.
Encara ens quedava sopar. L’oferta més assequible i també l’única disponible a aquelles hores del vespre era la pizzeria, on la cua era una mica llarga però molt animada. A diferència de Tuolumne Meadows, el Village és un ambient més extrovertit, amb més gent, molta jove i amb ganes de gresca, i també amb una temperatura més agradable, que permetia anar amb màniga curta.
El sopar, amenitzat per la curiosa mena de mòbil que emetia un munt de llums i sons estridents quan avisava de què la comanda ja estava disponible, va ser agradable i el millor premi a l’esforç del dia. Només hi havia un però, ens quedava tornar a Tuolumne Meadows. Una hora i tres quarts de cotxe més tard, ens retrovàbem amb les baixes temperatures, el silenci i la nostra tenda. El descans era més que merescut.
AiR AROUND USA'09 