DIA 10: YOSEMITE TUOLUMNE MEADOWS – GROVELAND – LAKE DON PEDRO – OAKDALE – TIBURON – SAUSALITO – GOLDEN GATE – SAN FRANCISCO
El dia suposava un important canvi de ritme en el viatge. Deixàvem enrere els grans paisatges que havien estat els protagonistes fins aleshores, tret del parèntesi nocturn i enlluernador de Las Vegas, plegàvem la tenda que, tot i els seus problemes, havia complert amb la seva funció, i ens disposàvem a afrontar la visita de grans ciutats amb allotjament sota sostre i entre quatre parets.
Un cèrvol va venir a acomiadar-se prop de la tenda. Ells i els esquirols havien estat els representants de la fauna més actius durant la nostra visita a Yosemite. Dels óssos, malauradament, ni rastre. No vam poder evitar fer les darreres fotos de Tuolumne Meadows, amb un altre dia esplèndid, i ja vam agafar el cotxe per enfilar la sortida cap al parc.
Havíem d’anar cap a la vall i, abans d’arribar, ja es prenia la carretera cap a la sortida occidental del parc. Allà, no va passar com a Grand Canyon, els rangers sí que fan pagar per l’estància al parc encara que se’n surti.
Tot just sortir, el paisatge ja canvia de forma notable, els arbres, de sobte, ja no són tan alts i el paisatge es fa més sec.
Només 22 milles després de la sortida, la carretera travessa el pintoresc poble de Groveland, amb alguns edificis que recorden la febre de l’or, com el Iron Door Saloon, amb la seva façana pintada amb motius que recorden John Muir, explorador de Yosemite. El local està considerat com el més antic de California que ha operat de forma continuada. No només el seu exterior és curiós, sinó que al seu interior, el sostre està cobert de bitllets de dòlars. Un altre edifici que destaca és l’hotel que porta el nom de la població. I una mica més enllà es troba el Lake Don Pedro, una enorme extensió d’aigua.
Vam seguir sense gaires problemes l’itinerari que marcava la carretera 120. Vam fer una parada a Oakdale, per dinar a un mexicà, definitivament l’aternativa que més ens va convéncer en quant a relació qualitat-preu.
Poc a poc, ens vam anant apropant a San Francisco, per amples autopistes on el trànsit s’anava intensificant.
Venint des d’on veníem, la forma més directa d’entrar a la ciutat era creuar la famosa badia pel pont que surt des d’Oakland, però, és clar, hi ha una porta molt més famosa: el Golden Gate. Per això, vam continuar cap al nord, deixant Oakland i Berkeley a la dreta i tenint a l’esquerra la badia i San Francisco al fons, per creuar pel pont Richmond – San Rafael.
Ja a l’altra banda de la badia, vam deixar l’autopista per entrar cap a Tiburon, des d’on les vistes cap a San Francisco són magnífiques, enmig de cases luxoses.
Després de Tiburon, es troba Sausalito, una altra localitat amb vistes privilegiades no tan sols de San Francisco sinó de la veïna illa Angel, un parc natural. El seu carrer vora el mar, Bridgeway Blvd, mostra cases amb amples finestrals oberts cap a la badia de Richmond, un altre dels entrants amb els que el Pacífic sembla jugar amb terra ferma en aquesta zona on hi ha, a més a més, la badia de San Pablo i la de San Francisco, i nombrosos comerços. El carrer acaba a Plaza Villa del Mar Park, dedicada a la ciutat xilena amb la qual Sausalito està agermanada.
I aleshores sí, un breu trajecte en cotxe i estàvem ja a la Golden Gate National Recreation Area, tot just a sobre del Golden Gate.
Les guies adverteixen de la boira que es genera a la zona a l’estiu, com a conseqüència de la diferència de temperatura entre l’àrea de Central Valley de l’interior de Califòrnia i el Pacífic, que tenen un punt de connexió precisament en el punt que supera el pont.
No sabem si és més bonic veure-ho amb boira. El que sí que podem dir és que allà estava el Golden Gate, lluïnt imponent les seves torres i els seus cables vermells sota un cel radiant, sobre un mar d’un blau intens i amb el suggerent fons nítid de la silueta de San Francisco, amb l’illa d’Alcatraz al mig com a convidada.
Tot i haver vist moltíssimes fotos sobre l’icònica passarel·la, l’impacte era d’aquells que es fan difícils d’oblidar. És gran, les torres són altíssimes i la sensació e poder-lo tocar el fa encara més impressionant. De fet, paga la pena baixar, passar per sota, veient l’entramat de bigues de ferro que fan de base i passejar per sobre del pont pel passadís destinat als vianants. Les vistes de la ciutat i del pont mateix són espectaculars.
Ja només quedava agafar el cotxe, creuar el pont, literalment la Porta Daurada, i adreçar-nos a l’hotel, situat al sector de Marina, gairebé al costat de la sortida del Golden Gate un cop arribat a San Francisco.
L’hotel, la Luna Inn, era acollidor i l’habitació, confortable. Molt millor d’allò que havíem tingut a Las Vegas. Això sí, el preu era molt més alt i és que San Francisco no és una ciutat barata a l’hora de buscar allotjament tot i que ens havíem decidit per la franja econòmica.
Per sopar, vam refiar-nos de la guia, que parlava d’un restaurant italià, l’A-16, molt a prop de l’hotel.
En la passejada a peu per arribar-hi, vam poder comprovar com San Francisco era diferent a les ciutats estadounidenques que havíem vist fins aleshores. Les construccions i, fins i tot, els cotxes eren diferents, amb una sensació més europea.
Al restaurant, ple de gom a gom, vam tenir sort. Tot just quan vam arribar una taula va quedar lliure. Local de disseny, clientela urbanita que podria fer d’extra a una pel·lícula de Woody Allen i, la guia no s’havia equivocat, una cuina italiana excel·lent acompanyada, això sí, per un vi californià. No va ser barat, però va resultar una vetllada agradable amb satisfacció gastronòmica.
Prop de mitjanit arribàvem a l’hotel. A l’endemà ens tocava descobrir la ciutat.
AiR AROUND USA'09 