DIA 9: TUOLUMNE MEADOWS – TUNNEL VIEW – MARIPOSA GROVE – WAWONA – BRIDALVEIL FALL – YOSEMITE VALLEY – TUOLUMNE MEADOWS
L’esforç del dia anterior va fer que ens prenguéssim les coses amb una mica més de calma. Tot i així, eren les 9 del matí quan pujàvem al cotxe per iniciar el nostre darrer dia a Yosemite, que ens havia de portar a creuar tot el parc, fins a la seva part sud, a la zona de Wawona, quelcom que suposava un trajecte de gairebé 3 hores des de la nostra base de Tuolumne Meadows.
El dia era un altre cop radiant i, en aquesta ocasió, vam aprofitar per gaudir una mica més de les vistes del trajecte, que lluïen esplèndides amb el sol més alt que quan havíem passat el dia anterior.
Un cop passada la vall, vam arribar a un dels punts més fotografiats de Yosemite. Es tracta de Tunnel View, que ofereix una magnífica panoràmica, de la qual nosaltres havíem pogut gaudir el dia anterior, en pujar la 4 Mile Trail, des del punt oposat.
La zona de Wawona està a la part sud del parc. Concretament, nosaltres anàvem a Mariposa Grove, una àrea famosa per comptar amb una nombrosa representació de sequoias.
De fet, la primera entrada al recinte està tot just al costat de l’accés sud del parc. Allà hi ha una barrera oberta a vehicles particulars fins que s’omple l’aparcament que hi ha on comença l’itinerari que discorre entre les sequoias. En cas de trobar-la tancada, es pot optar per fer el recorregut d’uns 3 quilòmetres a peu o esperar un dels autobusos gratuïts del parc.
Quan s’arriba al punt de sortida de l’itinerari, tot i que un ja s’havia acostumat, després d’un parell de dies a Yosemite, a veure arbres enormes, no pot evitar impressionar-se amb les dimensions de les sequoias. Són arbres que poden arribar a tenir més de 4.500 anys d’edat i 115 metres d’alçada, encara que les de Yosemite es queden en els 88 (tant com un edifici de 30 pisos).
L’itinerari, ben senyalitzat, destaca alguns dels exemplars més curiosos. El primer, però, està a terra tal com el seu nom indica, és el Fallen Monarch que, molt fotografiat, mostra una de les característiques d’aquesta espècie, la poca fondària de les seves arrels que, en canvi, s’extenen de forma superficial fent possible que aquests gegantins arbres puguin mantenir-se drets.
A partir d’aquí l’itinerari puja suaument. Sorprèn veure parts de bosc cremades. Segons les explicacions del parc, és una eina de protecció mediambiental. El següent punt de referència no és un sol arbre sinó el conjunt de quatre que formen els anomenats Bachelor and Three Graces.
La part baixa de l’itinerari es completa amb dos arbres excepcionals. El primer és el Grizzly Giant, un dels exemplars més grans de Yosemite, amb una edat estimada de 1.800 anys.
L’altre, tot just al costat de l’anterior, és el California Tunnel Tree, el tronc del qual es va foradar per permetre el pas de carruatges. Les sequoies van sobreviure, malgrat aquestes agressions, a l’acció de l’home ja que la seva no és massa resistent, fet que invalidava el seu aprofitament per a la construcció.
La part més fàcil de l’itinerari i la que fa la majoria de turistes, si més no si opten per fer el recorregut a peu i no fan servir un dels trenets que circulen per les vies asfaltades del recinte, acaba aquí. El túnel del California Tree, però, sembla fer de porta a un itinerari diferent, amb vistes espectaculars i també més dur, ja que el desnivell fins a la part més alta és de 200 metres. Abans, però, es passa per la zona on es troba Faithful Couple, dos exemplars units per la seva base i envoltats per altres sequoies magnífiques.
Una mica més enllà es troba The Clothespin Tree un altre arbre amb el tronc foradat, però en aquest cas per causes naturals. Els exemplars que hi ha al seu voltant són enormes i les figures humanes queden diminutes al seu costat.
L’itinerari continua la seva pujada. Vam tenir la sorpresa de trobar-nos amb un cèrvol que encara va afegir més encant al paisatge. La pujada culmina amb l’arribada al petit museu del recinte. La visió de la construcció de fusta, modesta, però construcció al cap i a la fi, enmig de les torres que suposen els troncs dels arbres fan prendre encara més consciència de la grandiositat de la natura. Això i el fet de parlar de milers d’anys porta a pensar que en qualsevol moment un d’aquells troncs pot començar a bellugar-se perquè és la pota d’un dinosaure. A l’interior del museu, uns petits exemplars de sequoia de dos anys demostren que uns arbres tan grans tenen un origen petit, molt petit.
Gairebé al costat del museu es troba el que passava per ser un dels arbres més famosos de tot el món: el Wawona Tunnel Tree, un altre exemplar amb el tronc foradat a travès del qual podien circular cotxes. Malauradament, l’any 1969, la neu acumulada en una precipitació de rècord, un dels enemics més importants d’aquest tipus d’arbres, el va fer caure, ajudada, precisament, pel forat del tronc, que afeblia la seva estructura. Tot i així és un dels punts més fotografiats del parc.
Des d’aquí s’inica el descens de retorn fins a l’entrada del recinte. La vista no es cansa de veure aquests arbres esplèndids, a més a més d’altres curiosos paisatges. El Telescope Tree, així anomenat perquè té el seu tronc completament foradat, cosa que permet gaudir del curiós espectacle d’observar el cel des del seu interior, completa la llista d’arbres destacats.
La visita va ser més llarga del que havíem suposat. Així que ens vam conformar amb els fruits secs que portàvem a la motxilla i un refrigeri comprat a la petita botiga que hi ha a l’entrada de l’itinerari com a dinar. Vam passar per davant de l’històric hotel de Wawona i vam enfilar el camí de tornada cap a la vall.
El nostre objectiu a la vall era anar a Bidalveil Fall, potser el salt d’aigua més alt del parc, amb 188 metres de caiguda. Per fi portàvem el tratje de bany, però el problema era que havíem vist zones de bany a la part de dalt dels salts i no pas a la part de sota, que era on anàvem en aquesta ocasió. De fet, l’estiu havia deixat l’impressionant salt en una fina cortina que oscil·lava en la seva blancor segons la força del vent. Arribar fins al punt de la caiguda de l’aigua va exigir caminar per rocs relliscosos i que no dibuixaven sempre un itinerari clar. Tot i les dificultats, vam conseguir arribar a la zona on l’aigua acabava de dibuixar la seva caiguda, una bassa natural d’aigua fresquíssima però no apta per fer un bany. A canvi, vam poder gaudir de la posta de sol i dels jocs d’equilibri d’algun agoserat per arribar a tocar el fil d’aigua que queia de les altures. De tornada a l’aparcament, el trajecte ofereix vistes esplèndides de El Capitan.
Vam fer una darrera aturada a la vall per veure una altra vista del riu Merced.
I vam repetir l’experiència del dia anterior. La dutxa amb tovallola inclosa a 5 dòlars i el sopar a la pizzeria. Volíem provar en el restaurant del costat però ja vam arribar fora d’horari. La nit, un cop més, era molt agradable i feia mandra haver de tornar a Tuolumne Meadows, però no hi havia un altre remei. Cansats, de matinada, arribàvem a la nostra tenda. A l’endemà tocava canviar de ritme.
AiR AROUND USA'09 